|
Ecuador 2005
|
Aquesta és la història d’un
viatge molt especial. És la història d’un viatge de novios
diferent als dels demés, ja que hem tingut por, hem plorat
d’emoció, hem plorat d’alegria, hem conegut un país meravellós,
a la seua gent i els seus problemes, hem menjat meravellosament,
ens han tractat tots molt bé i hem compartit junts, la nostra
passió, pujar muntanyes per a tornar a pujar-les cada vegada que
les recordem. |
Dimecres 30 de
Novembre de 2005
A les 5:50h ens venen a
buscar a casa, a Genovés, uns bons amics i companys de
muntanya: Felipe, Juan Pedro i Mascarell. Ens porten a
Manises on prenem un vol cap a Madrid, on enllaçarem a
Quito, el nostre primer viatge intercontinental.
|
Fins les 21:00h (1:00h de la
matinada hora de Espanya ) no arribem a Quito. El viatge ha
sigut llarguíssim i esgotador. Ens quedem bocabadats de la
quantitat de gent que està apostada a la porta de l’aeroport.
|
Ens esperaven unes persones
de l’agència que ens van portar ràpidament a l’hotel, on
teníem preparada una xicoteta sorpresa a l’habitació... com
vinguem de “Lluna de Mel”...
|
Dijous 1 de
Desembre de 2005
Hem passat una mala nit. No
sabem si per l’altura a la que ja està Quito (2.850m), pel
canvi horari o pel viatge. Després de desdejunar a l’hotel,
per fi, coneguem al guia que portarem a la muntanya. Es
tracta de Patricio Garcia, un experimentat muntanyer, gran
coneixedor del país i d’un tracte fabulós.
|
El pla per a hui, és molt
senzill. Patricio, Ceci i Jo, pegarem una volteta per Quito.
Passarem tot el dia coneguent la ciutat, la seua gent i el
seu menjar, que tot siga dit, no té res a envejar a les
millor cuines que ja coneixem.
|
Subir |
